Dos anys després de la producció del primer espot de la campanya ‘Guanya al silenci. Guanya a la Malaltia de Chagas’, la Fundació FC Barcelona, la Fundació Leo Messi, el Programa de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut (PROSICS) i l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIR) amb el suport de l’OMS, han presentat la segona peça audiovisual d’aquest projecte en què, un cop més, Messi hi té un paper protagonista.
La continuació d’aquesta campanya de sensibilització s’emmarca dins de la iniciativa global ‘BeatChagas’ que neix amb l’objectiu de sensibilitzar les persones, les institucions i els governs sobre la complexitat d’aquesta malaltia. Una patologia asimptomàtica causada per un paràsit i típicament transmesa a través d’uns insectes (unes xinxes), que solen viure a les esquerdes de les cases, a les zones rurals o periurbanes de l’Amèrica Llatina.
Sensibilització sobre la transmissió congènita
El nou espot fa incidència en la transmissió congènita de la malaltia (de mares a fills), per tal de conscienciar les dones amb el risc de tenir la infecció que es facin les proves de detecció. El 5% de les gestants infectades poden transmetre la malaltia al seus fills, però si aquests, durant els primers mesos de vida són tractats, es curen. A l’espot coneixem el cas real de la Maira Carolina, una jove llatinoamericana, mare del Carlos i del Diego. Ella és portadora de la malaltia, però els seus dos fills no. Tots tres demanen ajuda a Leo Messi, que no dubta a mostrar la seva implicació.
Jornades mèdiques d’àmbit internacional
L’espot s’ha presentat aquest dimarts al Camp Nou en el marc les jornades mèdiques ‘Puentes para ganar al Chagas colectivamente’ que des de dilluns analitzen les últimes novetats sobre aquesta malaltia en els àmbits epidemiològic, biomèdic, psicosocial i de gestió. En aquestes sessions hi han participat malalts i metges experts en la matèria vinguts d’arreu del món. Entre ells, Pere Albajar-Viñas, responsable del programa de control de la malaltia de Chagas de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Marcelo Leguizamón, metge responsable del projecte de Chagas de la Fundació Leo Messi, Jordi Gómez, coordinador de la Unitat de Medicina Tropical i Salut internacional del Programa de Salut Internacional de l’ICS (PROSICS), i João Carlos Pinto, metge especialista en Chagas, fill d’un dels col·laboradors de Carlos Chagas (descobridor de la malaltia).
En l’àmbit institucional, la presentació ha comptat amb la presència de Ramon Pont, vicepresident primer de la Fundació FC Barcelona i de Rodrigo Messi, president de la Fundació Leo Messi. En aquestes jornades també hi han col·laborat Gillette i l’Hotel Princesa Sofía.
‘BeatChagas’ estrena portal web
Coincidint amb aquestes jornades, la iniciativa global ‘BeatChagas’ ha estrenat portal web (http://beatchagas.org/). Un nou espai que recull notícies, materials educatius i de comunicació sobre el Chagas amb l’objectiu que les persones afectades i els professionals de la salut tinguin un punt de referència a la xarxa per avançar en la vigilància, la prevenció i el control de la malaltia.
‘BeatChagas’ compta també amb la col·laboració de l’OMS, del Grup ‘¿De qué hablamos cuando hablamos de Chagas?’, de l’Ambulatorio Chagas de Recife, al Brasil, i de la Federació Internacional de les Associacions de Persones Afectades per la Malaltia de Chagas (FINDECHAGAS).
Què és el Chagas?
És una malaltia potencialment mortal, causada per un paràsit (‘Trypanosoma cruzi’) i típicament transmesa a través d’uns insectes (unes xinxes) que solen viure a les esquerdes de les cases, a les zones rurals o periurbanes de l’Amèrica Llatina. Quan les xinxes piquen a la pell d’una persona defequen prop de la picada. Aquestes femtes contenen els paràsits i entren al cos quan la persona, sense voler, posa en contacte els excrements amb la picada o qualsevol altre lesió a la pell, es toca els ulls o la boca. Arreu del món la infecció també pot ser transmesa per transfusió de sang contaminada, de mare infectada a fill, durant l’embaràs o part, o per trasplantament d’òrgans infectats.
Tot i que es presenta principalment a l’Amèrica Llatina, en les últimes dècades ha estat cada vegada més detectada als Estats Units, Canadà, molts països d’Europa i alguns països del Pacífic Occidental. Això es deu principalment a la mobilitat de la població entre l’Amèrica Llatina i la resta del món.
Existeixen medicaments per curar la malaltia que són efectius sobretot si s’administren precoçment després d’adquirir la infecció. Si no, es cronifica i, sense tractament, pot arribar a causar la mort. Fins al 30% de les persones infectades cròniques desenvolupen alteracions cardíaques i fins a un 10% desenvolupen alteracions digestives.
Es calcula que 10 milions de persones estan infectades a tot el món, principalment a l’Amèrica Llatina i més de 25 milions de persones corren el risc de ser infectades. S’estima que aquesta malaltia mata més de 10.000 persones a l’any.
La malaltia de Chagas rep el nom de Carlos Ribeiro Justiniano Chagas, metge brasiler que va descobrir per primera vegada la malaltia el 1909.
Font: InfoICS
CAP Tàrrega 
You must be logged in to post a comment.