Mercè Pollina Pocallet. DUI pediatria ABS BELLPUIG
L’adolescència és un període de la vida que es troba entre la infància i l’edat adulta. Una etapa apassionant, gens fàcil que es caracteritza principalment per canvis físics, psicològics, sexuals i socials. L’ infant deixa de ser nen per convertir-se, poc a poc, en adult. Són els canvis hormonals els responsables de la transformació física i de les alteracions emocionals (es passa ràpidament de l’alegria a la tristesa, de l’eufòria a l’enuig, de l’amor a l’odi…). Pel que fa als canvis socials, l’adolescent deixa de tenir als progenitors com a figura principal i agafen molta importància els amics. Davant de tots aquests canvis, l’adolescència és una de les etapes on hi ha més predisposició a sentir-se insatisfet amb el propi cos.
S’ha de tenir en compte l’entorn que envolta a l’adolescent ja que aquest també influeix. En la nostra societat occidental, els mitjans de comunicació i la publicitat, constantment envien missatges subliminals sobre la importància de la imatge corporal i culte al cos. Aquests missatges poden tenir un impacte molt negatiu ja que s’accepta com a cànons de bellesa femenina models de cossos irreals, amb unes dimensions gairebé esquelètiques i cossos molt ben definits i musculosos com a signe de la perfecció masculina. Així doncs, les noies adolescents es preocupen més per perdre pes, mentre que els nois es preocupen per guanyar massa muscular. Diversos treballs que han estudiat la imatge corporal en les dones, han trobat diferències entre la imatge percebuda i la imatge real, sobre dimensionant la percebuda,per tant, la distorsió sembla ser un índex d’alta prevalença en el sexe femení, així com el desig d’estar més primes.
Una excessiva preocupació pel cos pot arribar a traspassar límits i afectar negativament la salut, donant lloc a un trastorn del comportament alimentari com poden ser l’anorèxia i la bulímia. Avui en dia, el 5% dels adolescents entre 12 i 21 anys el pateix. Aquests joves segueixen dietes comercials molt restrictives, es neguen a menjar segons quins tipus d’aliments, perden pes, usen laxants i diürètics, fumen per substituir el menjar, calculen estrictament les calories dels aliments, no mengen en grup…
Remarcar que l’origen d’aquests trastorns, en el fons, recau en la part psicològica de la persona, és a dir, persones que tenen una autoestima baixa,una falsa percepció de la seva imatge corporal, una insatisfacció del seu aspecte físic, una elevada autoexigència tenen més risc a patir algun trastorn del comportament alimentari.
Una altra conseqüència de la insatisfacció de la imatge corporal, que es dona més en els nois entre 18 i 35 anys, és la vigorèxia o distròfia muscular, la qual es caracteritza per una preocupació excessiva vers tenir un cos hipermusculat, fent moltes hores de gimnàstica posant en perill la salut, consumint hormones i anabolitzants per augmentar la massa muscular, fins el punt d’abandonar les seves relacions socials i descuidar altres aspectes de la vida per dedicar tot el temps a entrenar.
Potenciar l’autoestima positiva, fomentar la diversitat corporal real que existeix, desmitificar un únic model com a cànon de bellesa, promoure la dieta equilibrada, l’exercici físic saludable, rebutjar ideals estètics no realistes, ser crítics amb els mitjans de comunicació són unes bones eines per la prevenció de trastorns del comportament.
CAP Tàrrega 
You must be logged in to post a comment.